Els llibres digitals són, sens dubte, una de les qüestions més importants sobre la taula del món docent ara mateix. Alguns experts opinen que suposaran una profunda revolució sense retorn dins les aules. Hi ha hagut alguns pioners en la substitució del paper, ja sigui en centres aïllats, com el CE Jacint Verdaguer de Sant Sadurní, que fa anys que només funcionen amb material digital, o administracions educatives, o bé administracions educatives, com la de l'estat de California, que va suprimir els llibres de paper ja fa temps. En general, però , encara s'està a les beceroles d'aquest canvi.
Aquesta és, però, una qüestió que -com passa en la majoria de grans canvis- ara mateix encara genera molts dubtes i en què quasi tots els actors estan a l'expectativa. Les editorials dubten sobre per quin camí tirar i quina inversió fer, i sobre si s'han de reinventar a elles mateixes de dalt a baix i com fer-ho; algunes han presentat primers models, d'altres esperen a presentar projectes més ambiciosos. L'Administració presenta plans que semblen improvisats i incomplets i que sovint semblen més pensades per als mitjans de comunicació que per als docents. Les associacions de pares i mares hi afegeixen arguments que de vegades s'escapen del debat pròpiament pedagògic, com per exemple el pes de les motxilles... I entremig de tot això, els docents van fent-se la idea que és una eina que caldrà incorporar algun dia, però encara tenen idees molt diferents sobre quan serà aquest dia i especialment sobre quina ha de ser la funció d'aquesta eina: n'hi ha que la lliguen a una manera més ràpida o pràctica de fer el mateix que ja es feia i n'hi ha que la lliguen a una nova manera de fer classe i argumenten que és absurd que s'utilitzi una nova eina per acabar fent el mateix que es feia.
El sistema de suport: un repte
Així doncs, en aquest escenari, elaborar un sistema de suport per a una cosa tan poc definitiva com és ara mateix un llibre digital, suposa de per si un gran repte per a qualsevol equip de disseny tecnopedagògic, per la novetat que suposa i per la impossibilitat de predir els canvis de la mateixa plataforma a curt termini.
A més de les dificultats pròpies del fet d'estar en aquest impàs, hi ha les dificultats pròpies de la plataforma en si. Una plataforma digital com la que tractem és una interfície extremadament complexa perquè:
té molts àmbits diferents: explicacions, activitats, gestió, comunicació, agenda...
té molts usuaris diferents: serà usada per tres grups d'usuaris diferents (professors, pares i alumnes) amb motivacions i objectius molt diferents dins de cada grup.
Tot això complica enormement la tasca de disseny d'un sistema de suport i implica que per força hagi de ser exhaustiu però alhora el més senzill possible: cal contemplar (i avançar-se a) una enorme diversitat de casos, usos i situacions possibles, però alhora cal que aquest sistema sigui prou senzill perquè qualsevol usuari el pugui fer servir i hi trobi la solució als seus dubtes.
La limitació: no hi ha partida pressupostària
Però a més cal afegir-hi el fet que l'editorial planteja un handicap important: la manca de pressupost per aquest sistema. La gran majoria de les editorials actuals han estat creades i organitzades per a fer llibres de paper i no tenen experiència ni pedagògica ni organitzativa en el món digital.
En el cas que ens ocupa, tot el disseny tecnològic l'han subcontractat externament i, per la manca d'experiència, no han previst cap pressupost per a un sistema de suport. Com que, a més a més, l'editorial encara no té gens clara la rendibilitat de la inversió feta, la direcció no està disposada a crear noves partides en el pressupost. De manera que no serà viable contractar tot el personal que seria òptim i caldrà utilitzar la imaginació per crear recursos alternatius que siguin igualment eficients.
Els llibres digitals
Els llibres digitals són, sens dubte, una de les qüestions més importants sobre la taula del món docent ara mateix. Alguns experts opinen que suposaran una profunda revolució sense retorn dins les aules. Hi ha hagut alguns pioners en la substitució del paper, ja sigui en centres aïllats, com el CE Jacint Verdaguer de Sant Sadurní, que fa anys que només funcionen amb material digital, o administracions educatives, o bé administracions educatives, com la de l'estat de California, que va suprimir els llibres de paper ja fa temps. En general, però , encara s'està a les beceroles d'aquest canvi.
Aquesta és, però, una qüestió que -com passa en la majoria de grans canvis- ara mateix encara genera molts dubtes i en què quasi tots els actors estan a l'expectativa. Les editorials dubten sobre per quin camí tirar i quina inversió fer, i sobre si s'han de reinventar a elles mateixes de dalt a baix i com fer-ho; algunes han presentat primers models, d'altres esperen a presentar projectes més ambiciosos. L'Administració presenta plans que semblen improvisats i incomplets i que sovint semblen més pensades per als mitjans de comunicació que per als docents. Les associacions de pares i mares hi afegeixen arguments que de vegades s'escapen del debat pròpiament pedagògic, com per exemple el pes de les motxilles... I entremig de tot això, els docents van fent-se la idea que és una eina que caldrà incorporar algun dia, però encara tenen idees molt diferents sobre quan serà aquest dia i especialment sobre quina ha de ser la funció d'aquesta eina: n'hi ha que la lliguen a una manera més ràpida o pràctica de fer el mateix que ja es feia i n'hi ha que la lliguen a una nova manera de fer classe i argumenten que és absurd que s'utilitzi una nova eina per acabar fent el mateix que es feia.
El sistema de suport: un repte
Així doncs, en aquest escenari, elaborar un sistema de suport per a una cosa tan poc definitiva com és ara mateix un llibre digital, suposa de per si un gran repte per a qualsevol equip de disseny tecnopedagògic, per la novetat que suposa i per la impossibilitat de predir els canvis de la mateixa plataforma a curt termini.
A més de les dificultats pròpies del fet d'estar en aquest impàs, hi ha les dificultats pròpies de la plataforma en si. Una plataforma digital com la que tractem és una interfície extremadament complexa perquè:
Tot això complica enormement la tasca de disseny d'un sistema de suport i implica que per força hagi de ser exhaustiu però alhora el més senzill possible: cal contemplar (i avançar-se a) una enorme diversitat de casos, usos i situacions possibles, però alhora cal que aquest sistema sigui prou senzill perquè qualsevol usuari el pugui fer servir i hi trobi la solució als seus dubtes.
La limitació: no hi ha partida pressupostària
Però a més cal afegir-hi el fet que l'editorial planteja un handicap important: la manca de pressupost per aquest sistema. La gran majoria de les editorials actuals han estat creades i organitzades per a fer llibres de paper i no tenen experiència ni pedagògica ni organitzativa en el món digital.
En el cas que ens ocupa, tot el disseny tecnològic l'han subcontractat externament i, per la manca d'experiència, no han previst cap pressupost per a un sistema de suport. Com que, a més a més, l'editorial encara no té gens clara la rendibilitat de la inversió feta, la direcció no està disposada a crear noves partides en el pressupost. De manera que no serà viable contractar tot el personal que seria òptim i caldrà utilitzar la imaginació per crear recursos alternatius que siguin igualment eficients.